Educació artística

Públic

Bona tarda a tothom!

Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins ara, avui em proposo mostrar-vos una altre mostra d’identitat cultural.

Aqui teniu el registre d’avui: 2023-05-29

El video adjuntat forma part d’un acte dut a terme a l’Ateneu del Clot (del qual formo part) el passat dissabte 27/05. Per tal de donar el tret de sortida al proper dia de l’Orgull LGTBI, al juny, un col·lectiu de la ciutat ens va contactar per demanar la cessió gratuïta del nostre equipament. Els hi vam concedir, i el resultat va ser l’organització d’un concurs de ball Vogue. Personalment coneixia el tipus de ball, però va ser després de l’esdeveniment que els assistents me’n van fer partícip.

El Vogue és un ball que es caracteritza per la incorporació de posats de models juntament amb moviments angulars i rígids. La seva transcendència en aquesta entrada recau en que diverses identitats LGTBI, sobretot les performatives o trans, han fet una assimilació del Vogue com a via de visibilitat i resistència del col·lectiu.

Trobo que aquest aconteixement m’ha servit per conèixer i relacionar-me amb una alteritat que no m’és propera al dia a dia. Aquesta, però, comparteix algunes de les violències que patim altres identitats, com la manca de suport institucional o la invisibilització en el calendari de la ciutat. Les entitats de base hem hagut de ser altre vegada responsables de la nostra visibilització mitjançant la solidaritat i el suport mutu.

Diu Sequeira (2019) que en el seu inici el moviment Vogue va suposar un desafiament a les regles i estructures socials, posant el focus en les complexitats de raça, gènere, sexe i sexualitat. Al meu parer aquesta interseccionalitat de problemàtiques pateix a més de les fronteres que com a societat s’han construit al voltant d’aquestes identitats. Com podem extreure de Kremer et al. (2018), les alteritats han de poder relacionar-se entre elles per tal d’identificar i traspassar aquelles fronteres quan l’objectiu sigui la millora de les condicions de cadascuna de les identitats.

Aquesta simple col·laboració doncs, en que una entitat de barri ofereix organitzar conjuntament un esdeveniment d’aquest tipus, exemplifica una de les vies més accessibles que tenen les persones a l’hora de treballar per a la igualtat i la justícia social.

Gràcies per llegir-me!

Sequeira, J. (2019). Kiddy Smile: “El gran problema de que haya homofobia y transfobia es que
la gente no se relaciona”. Revista Vanity Fair. Recuperat de
https://www.revistavanityfair.es/lujo/moda/articulos/kiddy-smile-dj-cantantevoguing/39259

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)