Educació artística

Públic

Bon dia companyes,

Us enllaço el meu quart registre: 24-04-2023

Altre vegada mantinc l’escenari, tot donant voltes al mateix tema: les transformacions al barri del Clot.

Per tal de reforçar i a la vegada contraposar-me a la idea expressada la setmana passada (els nous locals comercials del barri, de curta vida i enfocats a aprofitar-se de les tendències i del turisme), avui us apropo el cas contrari: Els establiments tradicionals del barri.

En les fotografies podem observar diferents negocis que porten dècades funcionant de manera especialitzada, sovint gràcies a una dinàmica familiar que els hi dona significat i continuïtat més enllà de criteris purament econòmics i de mercat.

La primera fotografia mostra una bodega centenaria. Recentment ha mort de manera sobtada el regent, fill dels anteriors amos, obligant a una parella de gent gran en ple dol a reprendre un negoci que ja havien deixat en bones mans. El procés de solidaritat del barri ha estat molt evident durant els darrers mesos, en que han rebut facilitats i mostres de suport de tot tipus per part dels veïns.

La segona fotografia mostra una granja, una antiga lleteria especialitzada en esmorzars i berenars que mica en mica ha anat perdent especialitzat fins tornar-se un negoci de restauració a l’ús.

A la tercera fotografia observem una xarcuteria.

A la quarta imatge veiem una tenda de llegums i conserves

Per últim tenim la imatge d’un forn centenari que ha sapigut treure tot el profit de la seva història i reputació. Avui, més de 100 anys després que obrís, encara es produeixen cues gairebé cada dia.

Trobo que cadascuna de les imatges explica una història de resistència diferent. La gentrificació és un fet i és possible que ben aviat alguns d’aquests negocis morin degut a la incapacitat de reinventar-se sota criteris nous i no compartits.

Gràcies per llegir-me.